Vojilsav Kostunica: l'ambigüitat

L'actual primer ministre de Sèrbia, Vijilsav Kostunica, és ja el primer i més ferri detractor de la independència kosovar, i la seva radicalitat iguala, si no supera, la del líder ultranacionalista Tomislav Nikolic. convertit en el "Pare" dels serbis que viuen dins les noves fronteres de Kosovo, Kostunica ha trencat definitivament amb la concepció proeuropeïsta de Tadic, moderadament contrari a la independència dels kosovars, i s'ha posicionat definitivament a favor dels postulats nacionalistes serbis. Però la figura de Vijislav Kostunica ha estat sempre assetjada per l'ambigüitat. I en aquest cas, també: d'una banda bloqueja la missió de la UE i, per l'altra, nega que l'objectiu sigui dividir el nord de Mitrovica.

Però, qui és Vojislav Kostunica?

Expulsat de la Universitat de Belgrad on donava classes de Dret, en el decurs d'una purga d'intel·lectuals projectada per Tito el 1974, Kostunica va iniciar una lluita pels drets humans a la República Socialista de Serbia. Tot i que va participar en la fundació del partit DS (Partit Democràtic) discrepàncies amb la cúpula de la nova formació el van portar a fundar una força alternativa: el DDS (Partit Democràtic de Sèrbia). Tot i que defensava l'esperit del DS, de nacionalisme moderat contra un nou discurs ultranacionalista elevat per Slobodan Milosevic, Kostunica va distanciar-se de la defensa del DS de la idea de la "Gran Sèrbia" i va referenciar el nacionalisme pacifista.

Allunyat de la praxis política que va caracteritzar Iugoslàvia en els anys immediatament anteriors a la guerra i durant la mateixa guerra, Kostunica va situar-se com una figura política diferent i cada vegada més popular. Sense haver estat vinculat mai a cap cas de corrupció, sense haver militat mai en el discurs agressiu que desplegava l'imaginari nacionalista serbi, i representant sempre el sentit comú i la honestedat política, Kostunica va escalar en el panorama polític nacional fins a convertir-se en el Primer Ministre serbi, càrrec en el que exerceix actualment.

Però rere aquesta bandera política, que ha acompanyat Kostunica durant la seva carrera política, el serbi ha entrat en la dinàmica contradictòria que ha marcat la dialèctica política dels Balcans en el darrer quart del segle XX -com a mínim. Mentre Kostunica fundava el seu partit per combatre la radicalitat miloseviana, feia el joc a la política de guerra desplegada per Milosevic sense oposar-se a la defensa violenta dels serbis de la Krajina (dins les fronteres croates) i de Bòsnia, i, posteriorment, recolzant les milícies de l'UÇK dels serbis kosovars que van iniciar una neteja ètnica a finals dels anys 90. Contrari a l'OTAN, cridant a la defensa de Kosovo per part de Sèrbia contra el nacionalisme albanès i les tropes de l'OTAN, i acusant Estats Units de fer el joc a Milosevic, Kostunica es va guanyar la definició d'antiamericà i proeuropeu, un darrer adjectiu força difícil d'entendre en el context actual vinculat a la figura del Primer Ministre.

L'actitud agressiva que ha près Kostunica és, avui, fàcil d'entendre. Un exemple: la nit de la victòria electoral de Boris Tadic, el 3 de febrer passat, el vencedor va rebre la trucada de Nikolic instants després de l'escrutini. Kostunica, que havia compartit govern amb Tadic, no va felicitar-lo. Ara Kostunica es ditancia més que mai de Tadic i marca el seu territori: Ni Estats Units ni la UE, tret d'alguns estats sense rellevància com Espanya, defensaran els interessos dels serbis que viuen a Kosovo, i per tant cal donar suport a la idea de Nikolic i, sobretot, a les ajudes que pugui donar Rússia que, de la mà del successor de Putin, Dimitri Medvedév, ja ha donat ple suport a Belgrad. Kostunica no es va desmarcar en el seu moment del suport als serbis de la Krajina i de Bòsnia, va defensar la sumissió de les repúbliques iguoslaves restants a la sèrbia, i va cridar a la unitat ferma de Sèrbia pel que fa a les províncies de Kosovo i Vojvodina. Kostunica no ha condemnat mai, mai, les massacres de Srebrenica -fins i tot alguns el vinculen a una amistat amb Mladic i Karadzic- i d'altres regions de defensa sèrbia. Com desampararà ara la lluita violenta dels serbis contra la independència kosovar? No ho ha fet, legitimant les manifestacions violentes a Belgrad, Pristina i Banja Luka, i no ho farà. Però cal que abandoni el discurs ambigu i deixi d'amagar les seves intencions en la situació actual. O defensa de la missió europea, o divisió de Mitrovica, però tot alhora, no.

En el fons Kostunica és hereu de la política diluïda i vacil·lant que ha acompanyat sempre els Balcans, tant interna com externament, i de la concepció que Sèrbia té del seu territori respecte la resta dels Balcans: a pesar dels matissos, sempre emergeix el sentiment de la "Gran Sèrbia".